3. El barri del Poblenou

La nostra relació
Passejant pel Poblenou
Els espais emblemàtics
La Festa Major
Imatgeria festiva
Altres festes
La història del Poblenou
Enllaços d’interès

La nostra relació

PRODUCCIONS LA LLACUNA neix i viu al barri del Poblenou. Aquest barri té una forta personalitat, forjada a través d’una història vinculada al món obrer. El pas del temps és el que ha creat una forma de viure i d’estimar el barri molt particular. A través de la gent que col·labora amb nosaltres i amb els nostres projectes, PRODUCCIONS LA LLACUNA ha mantingut aquesta estreta vinculació amb el seu entorn més immediat.

En aquesta pàgina volem destacar alguns dels aspectes més importants del Poblenou i fer un petit repàs a la seva història. En uns moments de canvi tan radical de la fisonomia d’aquest barri, mantenir la nostra identitat esdevé més important que mai.

Tona al principi

Passejant pel Poblenou

Aquest projecte permet veure diversos espais del barri intentant transmetre la sensació del moviment, el passeig que permet descobrir i observar la fisonomia pròpia d’un espai . Tota la informació sobre aquest projecte audiovisual la podeu trobar AQUÍ. A continuació us mostrem els capítols d’aquesta sèrie.

Tona al principi

Els espais emblemàtics

El Poblenou és ple de racons que destaquen per la seva bellesa o tranquilitat; altres, tenen una gran importància social o històrica. A constinuació oferim una petita mostra dels espais més emblemàtics i coneguts del nostre barri.

El Tio Ché i el Casino de l’Aliança                 La Plaça de Prim (“Plaça dels Pescadors”)

El Carrer Taulat                                           El Carrer de Pere IV

La Rambla del Poblenou                                        La platja del Bogatell

Can Felipa                                                               Can Saladrigues

Can Ricart                                                  El cementiri del Poblenou

El Mercat del Poblenou                                L’estació de metro del Poblenou (línia 4)

El Carrer de Marià Aguiló

Tona al principi

La Festa Major

La Festa Major del Poblenou té prop de 150 anys d’història. En un principi es celebrava al mes de desembre, però des del 1872 comença el segon cap de setmana de setembre i dura deu dies.

Fins a finals del segle XIX es van afegint les principals activitats que encara trobem avui en dia: el pregó, els carrers engalenats, els sopars de germanor, les xocolatades infantils, els balls, la fira pels carrers del barri, la cursa ciclista…

La Festa Major només s’ha suspès durant la Guerra Civil. En els anys 40 es recupera per intentar evadir a la població de la penúries de l’època, però entra en decadència a finals dels 50 i durant tota la dècada dels 60. A mitjans dels 70, coïncidint amb el final del règim franquista, la Festa Major es recupera, vinculada amb la reivindicació pròpia de l’època. Durant els anys 80 la festa es rejuveneix: es recuperen i restauren els gegants, s’incorpora el correfoc i es comencen a fer focs artificals a la remodelada platja de la Marbella. Durant els 90, la fira es desplaça de l’interior del barri al Parc del Mar, al costat del cementri.

Actualment, la Festa Major del Poblenou manté molts dels elements tradicionals i n’ha incorporat de nous. Així, el primer dissabte es realitza la cercavila i la lectura del pregó, el Pregó Alternatilles i la Kaspa Saturday Fever, una rua de disfresses per la Rambla. Durant la setmana es realitza el concert de la Banda Municipal de Barcelona, cantades d’havaneres i bingos. El dijous al vespre s’organitza la Reggae Sardy Party i el segon dissabte el correfoc omple els carrers del barri de diables i bèsties, amb la Víbria, l’Estarrufat i l’Estarufadet. El segon diumenge la festa es clausura amb una cercavila per veure els focs articificials a la platja de la Marbella. Durant tots els dies, la fira, les exposicions, concerts i d’altres esdeveniments permeten passar una bona estona a grans i petits.

La Festa Major passa, amb el nou segle, per un dels seus millors moments.

Tona al principi

Imatgeria festiva

Els dracs, els gegants i els capgrossos formen part de la nostra cultura i ens ajuden a configurar una identitat. El barri del Poblenou també té els seus propis personatges, coneguts per tots els veïns i les veïnes.  Des de que es van recuperar després del franquisme, tant els més antics com els nous personatges s’han convertit en uns poblenovins més.

Si voleu saber més sobre la Imatgeria Festiva del Poblenou la podeu visitar al vestíbul de la Biblioteca Manuel Arrenz, a Can Saladrigues. Totes les fotografies que mostrem a continuació fomen part dels webs de les diverses entitats del barri. Per a més informació sobre les característiques de les figures i la seva història, podeu consultar els següents enllaços:

Centre d’Imatgeria Festiva del Poblenou

Colla del Drac del Poblenou

Colla de Gegants del Poblenou

 estarrufat bo                      vibria bo

L’Estarrufat, el Drac del Poblenou                                                La Víbria

                     estarrufadet bo estendard bo

                   L’estarrufadet                                                L’estandard de la Colla del Drac

  fenix bo                           gegants bo

                 El Fènix                                          El Bernat i la Maria, els gegants del Poblenou

                lloro del 36 bo                                               capgrossos

               El lloro del 36                                               La Mercè i en Jaume, els capgrossos

bomber bo

                                                              Gegantó El bomber

Tona al principi

Altres festes

SANT POLLASTRE

Imatges extretes del documental JUGANT AMB FOC, sobre els Diables del Poblenou.

Diu la llegenda que el 1505, quan el Poblenou era un humil barri pescador, un pollastre va evitar que les flames cremessin totes les cases.

Després de les festes en honor a Sant Pere el Mentider, els veïns i veïnes del Poblenou van anar a dormir totalment ebris. Durant la nit, però, es va generar un incendi al barri.  Quan la gent es va despertar, totalment espantada, van decidir agafar les barques per fugir, aprofitant que l’antic Poblenou era una zona plena de llacunes. Les flames, però, van envoltar les embarcacions. Quan semblava que no hi hauria manera de sobreviure, un nen va decidir agafar l’únic que portaven a la barca, un gall, per invocar al cel que algú els salvés d’una mort segura. De sobte, les flames es van obrir i, sorpresos, els veïns i les veïnes del Poblenou van poder escapar del foc.

Per recordar aquesta història, des del 2003 es celebra al Poblenou la festa de Sant Pollastre, que fusiona la celebració que honorava a Sant Pere el Mentider amb el tribut al gall que va permetre la salvació del barri. La festa consisteix en un rúa pels carrers més antics del Poblenou fins arribar a la plaça Prim (La plaça dels Pescadors o La Plaça d’Isabel). Allà, s’inicia una cursa de carros amenitzada pels Diables, que són els encarregats de posar-hi el foc aquesta vegada. El campió de la cursa de carros rep el trofeu del WORLD POLLO FEDERATION. Després de la cursa, s’organitza un sopar popular amb pollastre i sardines i un concert a la mateixa plaça.

LES FESTES DE MAIG

Aquestes activitats es consideren una segona Festa Major al barri. Es celebra durant un cap de setmana a finals del mes de maig i és la consolidació d’una tradició organitzada per l’Ataneu Popular La Flor de Maig, que el 1979 va començar a realitzar una fira de parades de flors per celebrar l’arribada del bon temps. Actualment, les parades de flors s’han substituït en la seva majoria per parades de comerciants i artesants del barri.

Les festes de maig són molt importants per la imatgeria festiva del Poblenou. S’organitzen cervaviles, correfocs i lluiments. A més, els nens i nenes que es fan grans, organitzen una cerimònia per entregar els seus xumets a la Víbria des del 1994. La Víbria els agraeix el gest amb la Ballada Marrecs.

Durant tot el cap de setmana podem trobar al barri concerts, exposicions i activitats diverses per saludar la propera arribada de l’estiu. Cada vegada la celebració va creixent  i més entitats s’impliquen amb noves propostes.

Més informació a: http://www.festes.org/articles.php?id=83

Tona al principi

La història del Poblenou

L’espai físic que avui ocupa el nostre barri va ser una zona humida pantanosa, típica de les àrees properes als desembocaments, en aquest cas, el del riu Besòs. Topònims com Llacuna o Joncar, recorden aquest fet. Entre els segles XII i XIII aquesta zona va començar a aprofitar-se amb pastures per al bestiar destinat a abastir a Barcelona.  Comencen a aparèixer masies, com la de Can Canals o la de El Taulat d’en Llimona. La vida exclusivament agrària va durar fins al segle XVIII.

La construcció durant el segle XVIII de la Casa de la Quarentena (on eren revisats els viatgers sospitosos de portar malalties epidèmiques), la instal·lació del primer cementiri fora muralles i l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes canvien profundament la zona. És l’inici de l’arrelament humà i de la construcció d’una fisonomia que arriba fins als nostres dies.

La revolució industriala Barcelona començà el primer terç del segle XIX, i es centra especialment al barri del Poblenou, que prengué el sobrenom d’El Manchester català.La proximitat a Barcelona, la facilitat i l’abundància d’aigua i el preu assequible dels aliments i dels terrenys, donaren un gran impuls a la fabricació. A l’hora, es necessitava una considerablemà d’obra. El desenvolupament industrial comportà un paral·lel creixement demogràfic i urbanístic. Durant de dècada de 1840 es comencen a utilitzar els termes Taulat, Pueblo Nuevo o Icària per referir-se a la zona.

Des de Barcelona, el principal accés a aquest nou barri era el passeig del Cementiri (avui Avinguda Icària), obert el 1839. A més, el naixement del ferrocarril, el 1848 (la línia de Mataró, pionera de l’Estat espanyol), impulsà industrialment el Poblenou de forma definitiva, ja que es construí una estació al barri que permeté augmentar l’intercanvi de mercaderies.

Els tipus d’indústria que es creen al barri són ben diverses. Trobem magatzems de dipòsit (Credito y Docks), farineres (com Can Gili), boters (especialment valencians i aragonesos ubicats al barri de la Plata), o sabons (Can Rocamora). Però el que realment predomina entre la indústria del Poblenou es la del ram tèxtil, sobretot les que es dedicaven a les filatures i al ram de l’aigua. És el cas de Ca l’Arañó, Can Felipa, Can Saladrigas, l’Escocesa, el Cànem, Torelló, Can Janas, Juncadella o Ferrer i Vidal. Al ram del metall destacaren Can Girona, Can Torras i Rivière. D’altres rams foren els de les adobaries, el químic i el de l’alimentació; en aquest darrer cal esmentar Xocolates Amatller i Olis Basseda. El paisatge industrial el completaven nombrosos petits tallers i fàbriques mitjanes.

En els espais que deixaven aquestes grans indústries (que sovint tallaven els carrers), s’aixecaren edificis d’humils habitatges.A mesura que augmentaven les fàbriques, també augmentaven els nuclis urbans, en unes condicions higièniques deplorables. Així, es configura un espai central al voltant del Passeig del Triomf (avui Rambla del Poblenou), entre els carrers Pere IV i Taulat. Aquest serà el centre urbanístic del Poblenou, però també tindrà un espai central en la vida social i associativa del barri. Al seu voltant, es van constituir vuit barriades amb personalitat pròpia: la Llacuna, el Taulat, la Plata, Trullàs, la França Xica, el Darrera el Cementiri, Pequín i el Somorrostro (les barraques ubicades a la platja).

Amb el sentiment de saber-se desatès de l’ajuntament de Sant Martí, al Poblenou es va formar un moviment segregacionista. Així fou com, el 1870, el barri aconseguí la segregació formal, encara que la Diputació anul·là l’acord. El 1897, Sant Martí de Provençals fou agregat a Barcelona. El Poblenou passava a ser un barri més de la ciutat comtal.

Cap a finals del segle XIX, el món obrer, que vivia en condicions d’explotació, sense drets ni ajudes de cap tipus, comença a prendre consciència. Els treballadors comencen a organitzar-se en associacions o ateneus. Entre ells s’ofereixen ajudes econòmiques, d’aliments i opcions de lleure i esbarjo a preus molt assequibles. El cooperativisme tingué forta implantació al Poblenou. El 1876 va néixer L’Artesana i el 1890 La Flor de Maig, que arribaria a ser una de les cooperatives més importants del país. Altres centres socials importants creats al Poblenou durant aquesta època van ser: L’Aliança, l’Ateneu Colón, el Centre Moral i Cultural i Pau i Justícia. En l’apartat esportiu podem destacar la fundació del club de futbol Júpiter (el 1909), la penya ciclista i el Club Atlètic Poblenou (les dues fundades el 1929), l’Associació Excursionista Icària i el Club Natació Poblenou.

Durant tot el segle XX el barri segueix sent el motor industrial de Barcelona. Amb un moviment obrer organitzat i amb espais propis de debat, la consciència política és sempre ben present. Les ideologies progressistes, d’oposició als diversos règims i de lluita pels drets socials son majoritàries entre els treballadors del barri. Aquest fet, sumat a l’aïllament de la resta de Barcelona, fruit d’un transport públic deficitari, ajuden a crear un fort sentiment identitari i de pertinença al Poblenou.

Però aquesta fisonomia tradicional canvia dràsticament a partir dels anys vuitanta. El 1986 Barcelona és designada seu dels Jocs Olímpics del 1992, i el projecte principal de renovació de la ciutat passava per construir la nova Vila Olímpica al voltant de l’Avinguda Icària. Les indústries desapareixen i donen pas a un nou barri d’habitatges i serveis.

A aquesta primera fase de reforma del Poblenou la segueix una segona, desenvolupada a finals dels anys 90 i principis dels 2000. Amb l’esdeveniment del Fòrum de les Cultures, el 2004, es canvia totalment el litoral des del Poblenou a Sant Adrià del Besòs. Barcelona, que no tenia una zona de gratacels, crea el seu particular skyline al Poblenou i es dóna llum verda definitiva al projecte 22@.

Aquest projecte pretén crear una nova indústria al Poblenou, batejat ara com el Districte tecnològic i de la innovació. Es canvia el sector secundari tradicional del Poblenou pel sector terciari, el sector que més ha crescut en els darrers anys a la nostra societat. Les principals empreses del 22@ estan ubicades a prop de la Plaça de les Glòries.

Aquesta modificació de l’activitat i la fisonomia del Poblenou ha comportat reaccions socials. La pèrdua de la memòria històrica, agreujada per la política del tabula rasa, consistent a destruir tot el que hi havia per edificar construccions noves d’una estètica totalment diferent a l’anterior, ha generat molt rebuig entre el veïnat (n’és un clar exemple la plataforma Salvem Can Ricart). Totes aquests modificacions físiques poden comportar canvis en la vida tradicional de barri, que poc té a veure amb el que hi havia vint anys enrere.

Actualment, el Poblenou segueix en plena transformació. El districte 22@ construeix els seus edificis freds, i el caliu del Poblenou queda cada vegada més diluït. Les pressions socials poc a poc desapareixen i es succeeixen les inauguracions. El Poblenou, emmarcat entre el Fòrum i el 22@, segueix lluitant per mantenir vives les seves tradicions i la seva història.

Per a més informació podeu consultar les següents adreces web:

http://www.arxiuhistoricpoblenou.es/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Poblenou

Tona al principi

Enllaços d’interès

En aquest web trobareu els enllaços d’entitats o organitzacions vinculades al Poblenou.

http://www.elpoblenou.cat/index.php/enllacos

Tona al principi